Sopar de Nadal

Per realitzar aquesta pràctica hem hagut d´utilitzar el programa CMapTools.

Els fluxogrames són una eina que s´utilitza per representar procediments encaminats a resoldre una tasca. Com a futurs mestres ens pot ser útil per planificar tasques pròpies relacionades amb el desenvolupament de la tasca professional i per ensenyar als alumnes aquesta eina, tenint present que l´eina és un bon mitjà per aprendre i practicar amb la presa de desicions, resolució de problemes, planificació, organització...
(font: blog de gestió)

Seminari

Ahir, la classe de seminari va ser molt entretinguda.
Per començar vam menjar uns pastissets que ens havia portat la Loles per celebrar el seu recent casament. Sabíem que el dissabte dia 21 de novembre es casava i que la classe següent del casament, és a dir, ahir dia 24, ens convidaria a un "pica-pica". El pastisset de xocolata estava per llepar-se els dits!!! I és clar, ens va mostrar les fotos d´aquell dia i ens va comentar algunes anècdotes divertides que van succeir durant el casament.

Després del berenar i la xerrada vam començar la classe normal amb la presentació de la notícia que van portar la Jéssica i l´Arnau: "Los niños ingleses tendrán educación sexual en primaria". Tractava, com bé diu el títol, que ha Gran Bretanya han avançat l´edat dels nens per començar a tenir l´assignatura d´ educació sexual. Tot i així, també esmenta que que no és obligatori i que per tant aquells pares que no vulguin que els seus fills aprenguin tan d´hora aquesta matèria no caldrà que la facin.

Des del meu punt de vista crec que és convenient fer-la si la saben adequar per als infants correctament.

Museu de la música i Auditori

Últim dia de la setmana blanca, 20 de novembre, i el nostre últim lloc per visitar fou el museu de la música.

Vam arribar al mig dia i ens van fer una petita explicació del museu i dels diferents instruments que hi podem trobar a l´interior del museu. La explicació, però, no va ser gaire satisfactoria, ja que des del meu punt de vista vaig veure una mala organització amb els grups, els guies i els horaris. Per tant, no els hi va donar temps de fer la visita tal com volien mostrar-nos-la.
Tot i així, vam poder conèixer instruments de tot tipus i de qualsevol part del món: instruments de l´Àfrica, de l´Índia, instruments d´avui dia, altres de temps anteriors... És a dir, instruments coneguts per tots i altres que no els havíem vist mai.

Acabada la visita vam entrar a l´Auditori on vam poder gaudir d´un concert que en formaven part dos violins, una viola, un violoncel, un contrabaix i una guitarra, amb els quals, els intèrprets van jugant amb els sons, amb l´apropament dels instruments als nens i amb la imaginació alhora que presenten els diferents sons i tipus d´instrument de corda.
El concert, tot s´ha de dir, va ser brillant. Sense voler quedaves meravellat davant el so que emetien aquells instruments i que t´atrapaven deixan-te portar per la melodia, submergida totalment en la fusió d´aquests. Van saber captar la meva atenció, i crec que no m´equivoco quan dic també la de tothom. Les audicions que tocaven eren de tot tipus: van haver-hi de divertides, altres melancòliques, ràpides, lentes... Però tot anava acompanya´t de la interpretació dels actors per fer de la funció una audició entretinguda per als infants.

Fundació Joan XXIII

Dijous 19 de novembre, penúltim dia de la setmana d´activitats, hem hagut d´anar a visitar un col·legi situat al barri de Bellvitge, el Joan XXIII.

Dos quarts de quatre, aquesta era l´hora prevista per la xerrada que ens havíem de fer sobre l´escola. Així doncs, a la sala de conferències ens van donar tota la informació de la Fundació Joan XXIII i també del seu barri. Ens explicaren l´origen del barri i del col·legi, de com fa uns 40 anys Bellvitge va començar a ser un barri amb la immigració de persones majoritàriament d´Andalusia. També de com, quan i per què van crear aquesta escola i dels seus objectius amb el barri.
Un cop tancada aquesta introducció ens parlaren de les propostes de l´escola i de la oferta educativa que ofereix Joan XXIII. Ens van comentar també que la Fundació Joan XXIII està associada a la UNESCO. Per últim, ens van explicar l´organització de les etapes des d´infantil fins als cicles formatius però aprofundiren molt més en l´etapa infantil i primària, ja que era la que ens interessava. D´aquesta etapa ens van dir els objectius que tenen en elles, les seves característiques, la relació de l´escola amb els pares... entre d´altres.

És clar que, a més de tota aquesta informació també van explicar-nos el per què de les TIC dins de l´escola Joan XXIII, el seu origen i, evidentment, el seu funcionament.
En un principi, quan van crear aquest col·legi, hi van construir una piscina que va ser on tot el barri de Bellvitge aprengué a nedar. Anys després, quan el barri va créixer en gran mesura, construïren un poliesportiu, en el qual hi van fer una piscina. Per aquest motiu la primera piscina la van treure ja que no tenia sentit tenir-ne dues. Al seu lloc van fer l´espai de tecnologia i allà es troben aules amb ordinadors, on tothom pot accedir-hi, i la sala de ràdio de l´escola.
A les aules de parvulari vam poder veure als infants fent classe normal i totes les aules tenen instruments tecnològics com a eines de treball per als nens. Vam veure als petits fent activitats mitjançant petits ordinadors tàctils i altres en gran pantalla, també tàctils. Em va sorprendre molt però a l´hora vaig veure que aquest mecanisme d´aprenentatge és molt útil perquè convivim amb ells i sense aquests aparells resulta molt difícil ensurtir-se en el món laboral avui dia.
Per tant, que millor que aprendre a familiaritzar-se amb els aparells electrònics des de ben petits?

El Museu de la Xocolata

A qui no li agrada la xocolata? Mmmmmm..........

Avui, dimecres 18 de novembre, ha sigut el tercer dia d´aquesta setmana blanca, nova per tots nosaltres. El nostre treball consistia en conèixer l´oferta educativa en una entitat cultural. Aquesta activitat pertany a la sessió de Seminari i s´ha d´elaborar un treball en parelles, visitant el centre cultural, escollit per nosaltres, i fent, posteriorment, una presentació en power point i una recomanació i valoració de l´activitat.

La meva parella ha sigut l´Alexandra Calero i hem decidit anar a visitar el Museu de la Xocolata. Dins del Museu hem pogut conèixer els orígens de la xocolata, la seva arribada a Europa i la seva difusió com un element situat entre el mite i la realitat, entre les propietats afrodisiàques i el seu valor nutritiu.
Tot això ho hem pogut conèixer mitjançant els cartells informatius que es troben per tot el museu i per les diapositives que podies visualitzar-les en forma de pel·lícula, també al mateix museu.
No cal dir que, durant la nostra visita ens hem topat amb moltes meravelles de la nostra infància, i encara d´avui dia, arrebossades de xocolata.

No hem tingut l´ocasió de introduir-nos en cap grup de classe d´infants, ja que les reserves estaven plenes de feia dies abans. Però tot i així, hem pogut veure des d´un cristall una activitat realitzada per uns nens d´uns 5 anys. Estaven dins d´un taller on els han fet fer una rajola de xocolata. Des de fora hem observat als infants, amb la il·lusió que han emprat en l´elaboració del seu tros de xocolata i com uns altres s´enfadaven perquè amb els nervis la rajola quedava mal feta i mig trencada. Això sí, un cop assecades les rajoles dolces, no han pogut esperar més i l´han menjada sencera.

Trobo que m´ha semblat molt interessant, ja que, a més de ser una amant de la xocolata, també he après informació d´ella que no en tenia ni idea, com per exemple que el seu origen va ser a dues antigues cultures mexicanes, els Aztecas i els Mayas, com un producte medicinal per tal de recuperar forces, és a dir, el que avui dia nosaltres utilitzaríem com a enfortidor, de l´esgotament, les vitamines, per fer-nos una idea.




"Astérix i Obèlix"



"Homer Simpson", al capítol de la seva aventura com astronauta. Segur que la recordeu!



"La llegenda de Sant Jordi"

MNAC

Va arribar el segon dia de la setmana blanca, dimarts 17 de novembre, i el nostre destí era el MNAC (Museu Nacional d´Art de Catalunya).

Vam entrar a una sala on ens vam donar una xerrada per tal d´amarar-nos una miqueta sobre la història del propi museu: del seu origen, del que ens podem trobar dins seu...
Una activitat va ser suspesa per raons familiars, tal com ens van argumentar, de la persona que en un principi ens havia de fer de guia. Així doncs, les tres activitats van quedar reduïdes en dues: "So i Color" i "Dansa de fades i follets".

La segona activitat, la qual hi vaig estar present, va ser molt interessant i tendre. La guia ens va acompanyar durant tota aquesta visita explicant-nos els quadres que retractaven tot el que tenia a veure amb personatges fantàstics. Ja que el que estem estudiant té a veure amb els infants, la noia ens va fer visita com si fóssim nens i nenes de parvulari. Ens va presentar la fada de la gota d´aigua, que la vam haver de despertar per tal de conèixer-la, ja que és la fada que protegeix l´aigua durant la nit, motiu pel qual, al matí dorm.
De quadres vam poder veure el follet dels flautins, que utilitza el seus dos flautins per despertar a la gent i la fada Aurora que també ens desperta però a base de llençar pètals per sobre dels caps de tothom. Vam tenir l´oportunitat de veure la fada de la nit, les fades del llac, l´ajudant del sol, els nans, el bosc encantat... Bé, un munt de quadres i historietes d´aquests personatges, entre d´altres.

Per acabar, vam ballar una dansa al estil de les fades del llac, dels nans o representant la fada Aurora llençant pètals per sobre la gent.

"El follet dels flautins"



"El bosc encantat", on viuen els nans però que es converteixen en arbre abans de poder veure´ls

Jardí de cordes

Ha començat la setmana d´activitats, sí, és aquesta setmana que l´anomenen "la setmana blanca".

Així doncs, dilluns, 16 de novembre, vam fer la nostra primera activitat, la qual pertany a l´assignatura d´Educació Física.
Les dues classes del Grau d´Educació infantil del torn de tarda, que jo sàpiga, vam quedar a dos quarts de tres a la porta del Natupark, a Cerdanyola del Vallès.

Un cop allà, en petits grups, el monitor ens va explicar el sistema de seguretat: en els circuits d'adults consisteix en una doble subjecció a una línia de vida a la qual l'usuari roman constantment lligat. I en el cas del circuit infantil, la línia de vida és contínua.
Abans d´iniciar els recorreguts, és obligatori fer un circuit previ de prova, on els monitors ensenyen les normes bàsiques i a circular per les plataformes amb la màxima seguretat.
Després de les explicacions i del circuit previ de prova, vam començar amb els recorreguts. Com si fos una pista d´esquí, els circuits també tenien diferents nivells de dificultat. L´ordre és aquest: infantil, pràctiques, verd, blau, taronja, vermell i negre. Com és de suposar vam fer el circuit de pràctiques i posteriorment, en el meu cas, vaig anar al taronja i després al vermell. No vaig tenir temps de fer el negre per l´hora que era, i tot i que vaig començar amb una mica de por, al final li vaig agafar el gust i em vaig quedar amb les ganes d´arribar a l´últim nivell.

Crec que és un lloc on l´entreteniment i la diversió no hi falten i recomano a tothom que li agradi les altures, de propar-se a Cerdanyola i descobrir aquest bosc tancat.

Blogosfera

Nosaltres havíem decidit en fer la blogosfera sobre les manualitats infantils. Vaig estar navegant per Internet per tal de cercar webs interessants sobre aquesta activitat per als nens. Així doncs vaig trobar unes quantes webs sobre les manualitats infantils que les veia interessants per introduir-les a la llista de enllaços de la nostra blogosfera.

En primer lloc vaig topar-me amb aquesta pàgina on podem observar diferents objectes fets manualment, com per exemple una màscara per carnaval. També vaig pensar que seria interessant les manualitats de la tardor. Ja que ens trobem en aquesta època de l´any, vaig cercar alguna web d´aquest tema i vaig trobar una pàgina molt entretinguda on hi ha manualitats típiques de la tardor i també de les altres estacions.

Si aneu xafardejant per aquestes webs us divertireu de debò.

Audacity

Què és Audacity?

L´Audacity és un programa lliure i de codi obert per gravar i editar sons. Aquest programa ens permet gravar sons i editar-los, amb una gran varietat d´eines i opcions que el tornen similar als softwares utilitzats per professionals. També et permet treballar amb arxius d´extensió Ogg Vorbis, MP3 i WAV. És un programa molt fàcil d´utilitzar per a qualsevol.


Pràctica de classe

Per tal d´aprendre a utilitzar l´audacity, vam fer una pràctica a classe que després l´havíem de pujar al blog. Havíem de triar una cançó i modificar-la amb aquest nou programa. Jo vaig escollitr una cançó de Millow que es titula "Ayo technology".

• Obrim l´Audacity i la cançó en el programa. Surten dues bandes de so perquè les cançons són en estèreo.

• He seleccionat un tros de la cançó i he clicat "editar", "silenciar àudio", per poder gravar la meva veu a sobre la cançó. Per no deixar la cançó com mig tallada he introduït l´opció de "cross fade out" i "cross fade in" per tal de que la cançó i la veu quedin coordinades i entrellaçades.

• He utilitzat uns efectes digitals per poder modificar la cançó. A partir "d´efectes", "canviar el to" he pujat el to d´un tros de la cançó. Més endavant he introduït l´efecte "wahwah". I ja cap al final de la cançó la he accelerat en l´opció "canviar el temps".
  

Imatges amb GIMP

1. Imatge original




2. Imatge escalada




3. Imatge retocada




4. Imatge retallada

Explicació de la pràctica

La classe de TIC, del 19 d´octubre, la vam dedicar per treballar amb el programa Gimp (GNU Image Manipulation Program).
El Gimp és un programa d´edició d´imatges digitals en forma de mapa de bits, tant dibuixos com fotografies. És un programa lliure i gratuït que serveix per al tractament de fotografies, com ara escalar, retocar, retallar... entre d´altres possibles opcions.
La pràctica que en Jordi ens va demanar que féssim al nostre blog consistía en escollir una fotografia feta per tu, escalar la foto original, esborrar un objecte que aparegui a la foto i retallar un troç. Tot això, és clar, utilitzant el programa Gimp.

1. La primera imatge és la fotografia original. Està feta fa dos mesos a una platja de Mèxic. Té una amplada de 3072 píxels i una alçada de 2304 píxels.

2. La segona imatge està escalada. Per aconseguir-ho he clicat sobre l´opció "Imagen", "Escalar imagen" i he reduït l´amplada i l´alçada a 1880 i 1410 píxels respectivament. Per últim he guardat la imatge en formal JPG. D´aquesta manera podem veure com la imatge original és molt més nítida que la fotografia un cop ja escalada.

3. El tercer pas ha sigut retocar la fotografia original. En aquest cas he clicat sobre l´opció "clonar" de les eines del Gimp, he seleccionat el color de la sorra i he esborrat les dues xancletes blaves que es troben als peus de la imatge sobreposant el color de la sorra sobre les xancletes.

4. L´últim pas ha sigut retallar la fotagrafia original. A la "caja herramientas" del Gimp i he clicat sobre "herramientas de rectángulos". He seleccionat un troç de la fotografia i la he retallat. Un cop fet això, he obert un full nou i he enganxat aquest troç. Per acabar, he clicat sobre "imagen", "ajustar lienzo a las capas" per tal d´ajustar-ho a la mida del paper.

Seminari

Aquestes dues hores de seminari, les hem fet juntament amb els altres seminaris, és a dir, tota la classe "1I" ens hem trobat a una mateixa aula per veure una pel·lícula. La pel·lícula que hem vist es titula Billy Elliot. La història es sitúa a l´any 1984 i tracta d´un noi d´onze anys, Billy Elliot, que la seva passió és ballar i que gràcies a la seva professora de ballet, Mrs. Wilkinson, i a la seva insistència de no deixar de fer allò que més li apassiona, ballar, arriba a complir el seu somni al acceptar-ho a la Royal Ballet School. La història mostra una família pobre que viuen en un poble petit on tot són prejudicis i costums en seguir els rols imposats per la societat, com és el cas que li succeeix al nostre protagonista: ell vol ballar, però en un principi el seu pare i el seu germà gran li donen l´esquena i ho veuen com una vergonya, el ball és per a les nenes i els nens han de lluitar, és a dir, són rols. Alfinal s´enadonen que és la seva il·lusió i l´ajuden per tal d´aconseguir-ho.

Des del meu punt de vista trobo que es una pel·lícula de molta tendresa envoltada d´una societat sexista. Tot i així, veig la tendresa en el pare del protagonista quan torna a treballar, en mig d´una vaga la qual aprovaba, per tal de poder pagar l´escola que convertiría el seu fill en un ballarí professional, el desig d´en Billy.

Seminari

Dijous, dia 5 d´octubre, a la classe de seminari, la Loles ens va posar al corrent de totes les activitats que faríem durant aquesta setmana especial i quan haurem de lliurar els treballs. Ens va repartir un cuadernet a cadascú on ens explica, detalladament, on hem d´anar, quan, a quina hora i que hem de fer a cada activitat. També ens deia que es demana en el treball, de les respectives assignatures.

Després d´aclarir tots el dubtes possibles que en teniem, vam passar a revisar els nostres blogs. La Loles els va fer una ullada i els va anar comentant un per un, en públic, per corregir i aconsellar per tal de tenir un bon blog. També ens va donar l´ordre de com havía d´estar estructurat i quin era el millor format: tipus de lletra, grandària, colors, posició de les imatges... Amb tot això vam poder fer un esborrany per poder, a casa, recificar les errades del nostre blog.

Seminari, 3 de novembre

Hem començat la classe amb un conte infantil que ens ha explicat l´Ana Porcar. El conte anava d´un conillet, en Lolo, que els seus amics es reien d´ell per la seva orella. Però finalment, amb les paraules del metge al Lolo, el conillet aconsegueix que no se´n riguin més d´ell.
Penso que, a més de ser un conte molt educatiu i divertit, a la vegada és diferent, és a dir, no és un conte típic.

Un cop finalitzat el conte, la Leti i jo vam passar una notícia que vam cercar a EL PAÍS a través d´internet. Hem obert un debat amb l´opinió de cadascú sobre la notícia que poc a poc s´han anat fent pas a altres temes, vinculats amb la notícia encara que una mica allunyada d´aquesta.



Per últim, la Marta Delgado ha comentat el seu entorn sonor i darrere d´ella havía de comentar jo el meu. En un principi pensava que no els agradaría la manera que havía tingut en redactar-lo, potser perquè era massa llarg, molt repetitiu o monòton… no sé, la qüestió és que m´he sorprès quan ha semblat que ha tots els ha agradat, i per tant, m´he quedat tranquil·la i bastant satisfeta.

ENTORN SONOR2

Google docs

Els documents de google són un servei gratuït que permet crear en línia, compartir i publicar diversos tipus de documents: de text, presentacions, full de càlcul i formularis.

Per fer un document de google vam entrar a la pàgina que posa Documents de Google al blink. Un cop allà vam crear un nou document i cadascú va aportar la seva idea del tema que vam escollir. El document del nostre grup ho podeu trobar en aquest link.

Seminari

Dijous, dia 29 d´octubre, vam començar la classe amb el conte de "La Castanyera", molt adient per l´època en la que ens trobem, explicat per la Marta Delgado. Ens va fer particeps del conte: tots amb castanyes a la mà, les anavem contant, cantàvem la cançó de la castanyera... va ser entretingut. Com activitat vam haver de dibuixar la nostra castanyera.

Després del conte vam estar parlant dels treballs d´"Educació i vida quotidiana", els quals la Loles va fer una crítica un per un, mostrant les errades i lo que estava ben fet. Ens va explicar com s´havía d´entregar un treball, que cal possar i que no hem de possar, segons la normativa de la facultat, per tal de fer una bona presentació en els pròxims treballs.